Blog Valor fiscal d’una propietat: Mètodes de càlcul i obligacions fiscals

Valor fiscal d’una propietat: Mètodes de càlcul i obligacions fiscals

El valor fiscal d'una propietat és un element fonamental en l'àmbit immobiliari, ja que l'Agència Tributària l'utilitza per calcular els impostos que s'han de pagar en situacions de transmissió de béns, com ara compravendes, herències o donacions. Determinar correctament aquest valor és crucial per evitar sorpreses fiscals, com ara sancions o ajustaments posteriors. A Firhabit t’expliquem tot el que heu de saber sobre els mètodes de càlcul i les obligacions fiscals d'aquest valor.

 

Aquest valor s’obté a partir d’una estimació del preu de mercat de l’immoble, calculat per la Direcció General del Cadastre. A diferència del valor cadastral, que es basa en característiques tècniques de l'immoble com a ubicació i superfície, el valor fiscal s'ajusta per aproximar-se al preu real de venda. Per calcular-ho, es consideren diversos factors com l'estat de conservació, l'antiguitat i els preus de compravenda recents a la mateixa zona. També s'hi aplica un factor de correcció per evitar que el valor fiscal superi el preu mitjà del mercat.

 

El valor fiscal és clau en diferents impostos. A l'impost sobre transmissions patrimonials (ITP), es pren com a base mínima imposable quan el preu de venda és inferior al valor fiscal, o bé s'utilitza el preu real si és més alt. A l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), aquest valor es fa servir per calcular el guany patrimonial en la venda d'un immoble. També és essencial a l'impost de successions i donacions, on estableix el mínim que s'ha de tributar en cas d'herències o donacions.

 

És possible reclamar el valor fiscal assignat si es considera que no reflecteix adequadament el valor de l’immoble, sol·licitant una revisió davant l’autoritat fiscal corresponent. La diferència principal entre el valor cadastral i el valor fiscal rau en el propòsit i el càlcul: el primer s'utilitza per al càlcul d'impostos com l'IBI, mentre que el segon té una finalitat tributària més específica, reflectint de manera més precisa el valor real del mercat.