Contracte d'arres: tipus, característiques i errors que cal evitar

En adquirir un habitatge, és comú signar un contracte d'arres, un acord en què el comprador avança una part del preu de la propietat com a senyal del seu interès i compromís de compra. Aquest contracte té diverses modalitats i tipus, que varien segons les implicacions legals en cas d'incompliment per alguna de les parts. A Firhabit t'expliquem les seves característiques i els errors que cal evitar.

El contracte d'arres té la finalitat d'assegurar el compromís de les dues parts a la compravenda de l'immoble. En signar-ho, el comprador lliura una quantitat de diners que es descomptaran del preu final, i es defineixen aspectes clau com el termini per formalitzar la transacció i el preu. En cas de no complir-se l’acordat, el contracte estableix les conseqüències legals, les quals depenen del tipus d'arres signat.

Pel que fa als tipus principals de contractes d'arres, n'hi ha tres: confirmatòries, penitencials i penals. Les arres confirmatòries garanteixen que les parts han de complir el que s'ha pactat, i si alguna incompleix, l'altra pot exigir el compliment o sol·licitar la resolució del contracte amb compensació econòmica. Les arres penitencials permeten a qualsevol de les parts desistir de l'operació, però amb conseqüències econòmiques específiques: el comprador perdrà el senyal, mentre que el venedor haurà de tornar el doble del rebut. Les arres penals asseguren que es complirà la compravenda i, en cas contrari, s'aplicaran penalitzacions econòmiques.

Encara que no és obligatori signar un contracte d'arres, es recomana fer-ho per garantir que la compravenda es faci segons l’acordat. A més, aquest contracte sol tenir una vigència de fins a sis mesos, encara que es pot prorrogar si les dues parts ho acorden.

La quantitat de les arres generalment és un 10% del valor de la propietat, encara que aquesta xifra pot variar segons el pactat entre les parts. Pel que fa als impostos, les arres es consideren part del preu de la compravenda i s'han de declarar a l'IRPF tant pel comprador com pel venedor, depenent de la naturalesa de la transacció.