A Espanya, l'accés a l'habitatge és un problema evident, especialment a certes regions com Catalunya, on la manca d'acord polític dificulta la implementació de solucions efectives. Una de les mesures proposades per abordar aquesta crisi és la intervenció en els preus del mercat de lloguer, a través de la declaració de “zones de mercat residencial tensionat”. A Firhabit et parlem sobre l'estat actual d'aquestes zones.
Segons la Llei pel dret a l'habitatge, les comunitats autònomes (CCAA) tenen la possibilitat de declarar "zones tensionades" aquelles àrees on se superin certs llindars de càrrega econòmica en relació amb el lloguer o hipoteca. A Catalunya aquesta mesura ja s'aplica a un nombre significatiu de municipis, més del 90% de la població de la regió resideix a zones de mercat tensionat. Perquè un municipi sigui considerat zona tensionada, ha de complir criteris específics, com una càrrega mitjana de més del 30% dels ingressos de les llars per al lloguer o la hipoteca.
Catalunya va ser pionera en la implementació de regulacions limitatives de lloguer, mitjançant la Llei 11/2020, que va introduir un sistema de control de preus per als contractes d'arrendament. Tot i que aquesta llei va ser parcialment anul·lada pel Tribunal Constitucional, la regió va continuar adoptant mesures, com la declaració de municipis com a zones tensionades. A més, el Govern de la Generalitat ha aprovat un Decret llei (6/2024) per ampliar la limitació de rendes, incloent-hi el lloguer de temporada i el lloguer d'habitacions, amb l'objectiu d'evitar el frau de llei.
D'altra banda, el Govern Basc també ha iniciat la declaració de zones tensionades, començant amb municipis com Errenteria i estenent la mesura a altres àrees a la regió. Tot i que Navarra encara no ha declarat oficialment zones tensionades, ja ha establert el procediment per implementar-lo.
Mentre que algunes comunitats autònomes, com Catalunya, avancen amb la implementació d'aquestes mesures, la manca de consens a la resta d'Espanya genera incertesa. Això afecta els inversors que han de considerar acuradament a quines regions i municipis desenvolupar projectes residencials, tenint en compte les restriccions sobre els preus del lloguer i les polítiques locals.
